El Grup d’Ornitologia i Conservació de la Natura (GOB), Terraferida i Menys Turisme, Més Vida han advertit que l’esmena a la llei costanera inclosa en l’anomenat ‘projecte de llei omnibus’ reduirà la protecció de les àrees naturals al llarg de la costa balear, especialment en indrets com Es Trenc, i comportarà una major flexibilitat en l’ús del sòl costaner.
Això ho va declarar dijous la vicepresidenta del Govern de les Illes Balears (GOB), Tonina Siquier, en una roda de premsa, durant la qual va explicar els motius de la cadena humana organitzada per al diumenge 5 de juliol a les 10.00 h, al pàrquing del Club Nàutic de sa Ràpita, en defensa d’Es Trenc i de la costa balear.
Tal com va explicar, la reforma elimina el requisit d’aprovació parlamentària per modificar aspectes clau de la legislació, la qual cosa, al seu parer, redueix la supervisió institucional i facilita canviar la protecció atorgada a aquestes àrees.
En aquest sentit, les organitzacions han criticat la reforma com una ‘estratègia’ del PP per ‘afeblir gradualment els instruments de protecció de les àrees naturals’, especialment en el cas dels plans de gestió de recursos naturals (PORN).
Tal com han explicat, l’anomenat ‘projecte de llei omnibus’ elimina el requisit d’aprovació parlamentària per modificar quatre aspectes clau de la legislació: la designació d’àrees naturals que requereixen protecció especial, el nivell de protecció atorgat al territori, els límits dels projectes de construcció permesos i les restriccions a determinades activitats turístiques.
Segons les associacions, aquests canvis signifiquen que les decisions que fins ara requerien l’aprovació parlamentària ara seran preses pel Consell de Govern, sense cap debat a la Cambra ni participació pública.
Supressió de les prohibicions existents
També han assenyalat que aquesta esmena farà que sigui «més fàcil» eliminar certes prohibicions actualment vigents per llei, incloses les relatives a la instal·lació d’infraestructures de generació d’energia, les línies elèctriques aèries i certes activitats intensives de pesca i de recol·lecció de marisc, entre d’altres.
En el cas d’Es Trenc, han assenyalat que la reforma afecta la llei que designa la reserva natural marí-terrestre, en relaxar la normativa que regula la classificació de les àrees d’interès natural especial amb un alt nivell de protecció, així com les restriccions a la construcció i el control de les activitats turístiques.
Mentrestant, les organitzacions mediambientals han advertit que el canvi normatiu podria conduir a una revisió dels criteris que regulen els serveis estacionals a la platja, la qual cosa afectaria la planificació d’instal·lacions com els bars de platja al llarg de la costa balear, ja que augmentaria el nombre màxim permès.
Les organitzacions també han criticat el fet que la reforma simplifica els procediments per modificar els plans ambientals, reduint el període de consulta pública a 20 dies en els casos considerats ‘puntuals‘.
Segons el seu parer, aquesta definició és àmplia i pot aplicar-se a canvis que no alterin substancialment els objectius o la zonificació de les àrees protegides, la qual cosa, com han advertit, limita la participació pública en la regulació d’aquestes àrees.
Prohens insisteix que Es Trenc no quedarà desprotegit.
La presidenta del Govern Regional, Marga Prohens, ha qualificat la manifestació organitzada per les principals organitzacions mediambientals contra la retirada de la protecció d’Es Trenc com a «basada en mentides» i ha reiterat que el parc natural no patirà cap canvi. Va fer aquestes declaracions en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern de dijous, celebrada excepcionalment a Eivissa, quan se li va preguntar per la cadena humana.
La protesta, que està prevista per al 5 de juliol sota l’eslògan ‘Salvem es Trenc!’, està «basada en mentides i suposicions que no són veritat i mai ho seran», va afirmar la presidenta. «Parlen de salvar Es Trenc com si estigués en perill, però vull ser molt clara: Es Trenc és, ha estat i continuarà sent protegit sota aquest Govern», va emfatitzar. L’únic canvi que s’ha fet a través del projecte de llei omnibus, va sostenir Prohens, és la manera en què es podria esmenar la gestió del parc natural.
