La influència d’Antoni Gaudí en la catedral de Mallorca pot estendre’s més enllà de la transformació visual i espacial de l’edifici. La recerca basada en arxius històrics té com a objectiu aclarir si l’arquitecte català va idear una estratègia específica per millorar la propagació del so, mitjançant la reorganització del cor i la incorporació de dues obertures de projecció sonora dissenyades per projectar la veu i la música cap a la nau central.
Aquesta hipòtesi va ser plantejada dimarts per Sebastián Escalas, documentalista de la Seu de Mallorca, que va explicar que el trasllat del cor del centre de la nau al presbiteri podria haver estat motivat, entre altres objectius, pel desig de millorar l’experiència acústica de la congregació. En una època abans dels sistemes moderns d’amplificació de so, l’arquitectura va tenir un paper essencial en la transmissió de la música i la veu. Segons la investigació, els bancs del cor comptaven amb una caixa de so que hauria ajudat a projectar els cants cap a la nau central, combinant funcionalitat i disseny en un sol element.
L’estudi també se centra en el disseny geomètric de dos altaveus i els materials utilitzats en la seva construcció, incloent-hi fusta, cotó i teixit. L’objectiu és determinar com aquests elements podrien haver influït en el comportament acústic de l’església. Escalas creu que aquests dispositius probablement van ser dissenyats per millorar la projecció de la paraula parlada durant els sermons. No obstant això, adverteix que demostrar la seva eficàcia requereix anar més enllà de la interpretació documental.
«L’única manera d’entendre el seu comportament acústic és mitjançant una reconstrucció geomètrica de l’escala basada en fotografies antigues», va dir el investigador, que subratlla que tant la reorganització del cor com el disseny de les pantalles reflectores de so són, de moment, hipòtesis de treball.
Un dels principals obstacles és la manca d’un disseny escrit de Gaudí per a la catedral de Mallorca. Aquesta manca de documentació dificulta reconstruir amb precisió les intencions originals de l’arquitecte. Entre els materials que s’han conservat hi ha plànols de 1902 signats per Joan Capó, redactats en un moment en què, segons Escalas, es donava per fet que Gaudí no realitzaria cap esbós per al projecte.
Gaudí a Mallorca: un projecte modelat per la litúrgia
La recerca acústica forma part d’una interpretació més àmplia de l’obra de Gaudí a La Seu, que requereix comprendre el diàleg entre l’arquitectura, la llum, l’espai i la funció litúrgica.
Mercè Gambús, investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), sosté que Gaudí s’ha d’entendre a Mallorca ‘a través del prisma de la catedral’. A diferència dels altres projectes icònics de l’arquitecte, com la Sagrada Família o l’església de Colònia Güell, la seva obra a La Seu va estar condicionada per criteris artístics i litúrgics que restringien el seu marge d’acció.
Gambús també ha estudiat la reorganització espacial i lumínica de la catedral i sosté que el disseny de Gaudí es pot percebre des de l’entrada mateixa de la catedral. Aquesta perspectiva ens convida a entendre la seva obra no com una sèrie de modificacions aïllades, sinó com una intervenció integral en l’experiència de l’edifici.
La següent fase de la recerca implicarà reconstruir la planta de la catedral tal com era abans de l’estat actual, amb l’objectiu de aclarir com s’organitzava el so i quin paper hi podria haver tingut Gaudí en aquesta transformació.
El llegat de Gaudí, vist a través d’una nova lent científica
Les conclusions d’aquesta recerca es presentaran al Congrés Internacional Gaudí 2026, que tindrà lloc del 22 al 25 d’octubre a La Pedrera de Barcelona. La conferència, dedicada específicament a la recerca científica sobre l’arquitecte català, reunirà una varietat de perspectives sobre la seva obra i el seu llegat.
La Seu de Mallorca, l’escenari d’un projecte decisiu de Gaudí entre 1904 i 1915, és membre del comitè d’honor del congrés. La seva participació destaca la importància de l’arxiu històric i de l’estudi interdisciplinari per aprofundir en la nostra comprensió d’un dels projectes més distintius de l’arquitecte fora de Catalunya.
Rafel Morro, cap de l’Arxiu del Capítol de Mallorca, presentarà una ponència titulada «Documents de l’Arxiu del Capítol de Mallorca sobre l’obra d’Antoni Gaudí a la catedral», centrada en el valor de les fonts documentals per reconstruir la història del projecte.
Per la seva banda, Gambús presentarà ‘El llegat crític de Gaudí a la Seu de Mallorca i el seu impacte en la conservació del monument’, una obra que descriu com una ‘història de la història’ de la intervenció de l’arquitecte a la Seu. Escalas presentarà les seves conclusions sobre la dimensió acústica del projecte en el seu article Antoni Gaudí’s Renovation of Mallorca Cathedral (1904–1915): Liturgy, Space and Music.
Més d’un segle després de la feina de Gaudí a la catedral, la Seu de Mallorca continua oferint noves perspectives sobre el seu llegat. La recerca sobre l’acústica de la catedral proporciona una manera d’entendre fins a quin punt l’arquitecte va integrar l’experiència auditiva en la seva concepció de l’espai sagrat – una qüestió que encara espera confirmació documental i científica.
