«Podem començar a veure ara un salt qualitatiu en el mercat immobiliari de luxe, amb preus més elevats». Mallorca està transformant part de la seva cartera més exclusiva d’habitatges premium per portar-la al següent nivell—elevant-la de luxe a ultraluxe, amb preus que arriben a altures estratosfèriques. Els anuncis de mansions valorades en quatre o cinc milions d’euros —que han inundat els llocs web immobiliaris durant anys— cedeixen el pas a altres que afegeixen un zero al preu de sortida. L’últim exemple són les dues vil·les contigües que l’inversor multimilionari i guru de Wall Street Howard Marks ha posat a la venda per la xifra astronòmica de 62 milions d’euros.
«És en un altre nivell», diu Hans Lenz, director general d’Engel & Völkers Mallorca Suroeste, l’empresa que gestiona la venda de les dues propietats de Marks. Això reflecteix un nou mercat emergent on simplement ser milionari no és suficient. «Aquest tipus d’anunci atrau una clientela molt selecta: un nombre extraordinàriament limitat de persones que s’estan concentrant cada cop més a Mallorca i a la resta de les illes Balears. Fa cinc anys no passava, o almenys no a aquesta escala: ara se’n veuen més que vénen i tornen». El sector nàutic és el aparador més evident, amb megaiots com el Rising Sun de David Geffen, un palau flotant que aquest estiu ha acollit Jennifer Aniston, Courteney Cox, Oprah Winfrey, Kris Jenner, Sydney Sweeney i Pedro Pascal, entre d’altres. «Però no tothom anirà en iot». És aquí on entren en joc les ofertes terrestres, que Marks acaba d’ampliar.
Les dues finques que el cofundador d’Oaktree Capital Management ha posat a la venda —un refugi d’estiu que sovint he gaudit amb la seva esposa, Nancy— es troben a la península de Formentor, al municipi de Pollença, a la part nord de l’illa. La propietat principal, valorada en 46 milions d’euros (52 milions de dòlars), s’anomena La Posada; va ser construïda el 1940 i comprada per Marks el 2014. Disposa de més de 1.300 metres quadrats de superfície amb vistes a la badia de Pollença. La propietat consta d’una casa principal amb set dormitoris i una casa de convidats. Per descomptat, també disposa d’una gran piscina, així com d’una plataforma privada per a banyar-se amb accés directe al mar.
La reforma de dissenyadors dels Obama
Una de les grans atraccions de la casa, però, és la reforma feta per Michael S. Smith, el reconegut dissenyador d’interiors americà, considerat un dels talents més respectats internacionalment en el sector. Entre altres coses, és conegut tant dins la jet set com entre el públic general per haver estat l’encarregat de redissenyar els espais privats de la Casa Blanca, després d’haver estat seleccionat personalment per Michelle i Barack Obama durant el seu temps com a president. Smith, que ha col·laborat en diversos projectes amb els Marks, manté una relació amb la família des de fa més de 20 anys.
La segona vila, just al costat de la primera, és Sa Punta, amb 622 metres quadrats d’espai habitable i sis dormitoris. Amb un disseny més modern, està revestida de vidre per permetre als residents gaudir plenament de les vistes que ofereix aquest entorn privilegiat, molt a prop de l’Hotel Four Seasons. Entre altres característiques, la propietat inclou una terrassa amb piscina, un spa, un gimnàs i un ascensor de vidre. El seu preu és aproximadament una tercera part del de la primera casa: 16 milions d’euros (18 milions de dòlars).
«Estem presenciant una remodelació del mercat», observa Lenz, en referència a l’«allau» de compradors internacionals amb un poder adquisitiu extremadament alt que van impulsar un augment de les transaccions en el mercat immobiliari de luxe durant la pandèmia; famílies benestants que buscaven un refugi idíl·lic on refugiar-se mentre el món lluitava contra la crisi sanitària. El esclat de la guerra a Ucraïna, just quan començàvem a sortir de la pandèmia de la COVID-19, va portar una onada de famílies de l’Europa de l’Est que també preferien habitatges unifamiliars de luxe. Ara s’obre una nova era en què les transaccions immobiliàries superiors als 20 milions d’euros són cada cop més habituals.
El mercat de l’ultra-lluxos està creant un nínxol cada cop més gran i accentuant els contrastos en una comunitat autònoma on una gran part de la població afronta greus problemes d’accessibilitat a l’habitatge. Tanmateix, segons el sector immobiliari, són mercats oposats els perfils de clients dels quals no es superposen de cap manera, tot i que tots dos comparteixen el mateix territori, on els preus que abans estaven fora de l’abast de la classe mitjana i treballadora ara comencen a estar fora de l’abast de molts individus rics també. Aquesta és l’era de les cases que costen desenes de milions d’euros.
