PALMA, 17 (EUROPA PRESS)
Els ingressos fiscals a la comunitat autònoma de les Illes Balears van assolir els 2.594,2 milions d'euros durant la primera meitat del 2026, la qual cosa representa un augment de 103,1 milions d'euros —un increment del 4,14 per cent— en comparació amb el mateix període de l'any anterior.
El Ministeri Regional d'Economia, Finances i Innovació, en un comunicat, va assenyalar que la tendència dels ingressos fiscals reflecteix el "fort rendiment" de l'activitat econòmica i el mercat laboral de l'arxipèlag.
La contribució de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) als ingressos fiscals ha estat "particularment significativa", fins al punt que ha estat el principal motor de l'augment global dels ingressos. Fins al juny, aquesta xifra va ser de 947,8 milions d'euros, un augment interanual del 7,72 per cent.
Les altres categories fiscals principals s'han mantingut estables, en general. Aquest és el cas, per exemple, de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que va generar uns ingressos de 811,6 milions d'euros, la qual cosa representa un creixement del 3,71 per cent. Les taxes especials, per la seva banda, van generar uns ingressos de 235,5 milions, un 2,1 per cent menys que fa un any.
En conjunt, els ingressos procedents de l'impost sobre la renda de les persones físiques, l'IVA, els impostos especials i els impostos sobre dipòsits de les entitats de dipòsit van sumar 1.994,9 milions d'euros, un augment de 91,8 milions (4,83 %).
Pel que fa a altres impostos propis i cedits, els ingressos van ascendir a 599,3 milions d'euros, un augment del 1,92 per cent. Dins d'aquest grup, l'Impost sobre transmissions patrimonials va sumar 330,6 milions d'euros, mentre que l'impost sobre actes jurídics documentats va ascendir a 112,7 milions. L'Impost sobre l'allotjament turístic va sumar 39,5 milions d'euros i la taxa de tractament de l'aigua es va situar en 40,2 milions.
«Aquestes xifres mostren que el fort rendiment de l'economia i del mercat laboral de les Illes Balears també es reflecteix en els ingressos públics. L'augment de més de 103 milions d'euros en la primera meitat de l'any, impulsat principalment per l'impost sobre la renda de les persones físiques, és un senyal positiu de la solidesa de la nostra economia», va dir el conseller responsable del departament, Antoni Costa.
El cap del Departament de Finances va emfatitzar que aquest augment dels ingressos s'ha produït en un context de reducció de la càrrega fiscal per a joves, famílies, autònoms i persones amb ingressos baixos i mitjans.
EN MIG DE LES BAJES FISCALS
En els tres primers anys d'aquest mandat legislatiu, el govern balear ha implementat «la reforma fiscal més gran de la història» de les Illes Balears, la qual ha suposat un estalvi acumulat de 1.444,1 milions d'euros per als ciutadans a través de les diverses mesures fiscals aprovades.
S'ha eliminat l'impost de successions per als familiars directes, s'ha reduït o eliminat l'impost de transmissions patrimonials i s'han ampliat les deduccions de l'impost sobre la renda de les persones físiques a les rendes baixes i mitjanes.
En total, 38.925 famílies han evitat pagar 1.099,3 milions d'euros en impost de successions, mentre que 10.801 persones s'han beneficiat de les mesures relatives a l'impost de transmissions patrimonials, amb un estalvi combinat de 116,46 milions d'euros, segons dades del govern regional.
Aquesta situació, va argumentar Costa, «mostra que és possible combinar una política fiscal que deixi més recursos per a les famílies i les empreses amb una economia dinàmica que generi més activitat i, per tant, més ingressos públics».
La reforma fiscal impulsada el 2023 ja ha suposat un estalvi de més de 1.440 milions d'euros per als ciutadans, mentre que el govern regional "ha mantingut simultàniament l'impuls dels serveis públics i el procés de consolidació de les finances públiques", reduint el deute en més de 510 milions d'euros en tres anys